dilluns, 20 de juny del 2016
dijous, 16 de juny del 2016
Coneixer Barcelona
Hola! En aquet blog, jo i els meus companys de grup de crèdit de síntesis us farem una ''explicació'' de la visita que em fet a Barcelona,explicant les coses que vam veure, amb fotografies incloses.
L'eixample
Una de las siguientes visitas que haremos será la Pedrera situada en el Paseo de Gràcia.
Las calles estan adornadas por unas racholas que Gaudí diseñó, decorando la gran Casa Milà,tienen dibujos inscritos que estan relacionadas con el tema de los vegetales y por eso són tan especiales.
Dibujo de las racholas de la zona:
La pedrera es una casa por la cual su nombre real es Casa Milà.Los arquitectos de esta casa son:Antonio Gaudí (principalmente) i Josep Maria Jujol.
Gaudí fué un arquitecto español,gran representante del modernismo catalán.Fué un arquitecto con sentido de la geometría i el volumen,con una gran capacidad imaginativa.
Algunas de sus obras importantes en Barcelona han sidp: Sagrada Família,Parc Güell,Torre Bellesguard,Casa Milà y Casa Batllò.
Actualmente se puede visitar las partes interiores de esta casa, como el piso donde vivian los propietarios ,los patios exteriores y interiores,y alguna de sus plantas de la casa.
Algunas de las formas geométricas que hay en la casa son techos conoides,maclas geometricas,columnas de doble sentido o también esclaera helicoidal.Muchas de sus formas geometricas tienen que ver con la natura como por ejemplo la puerta principal que parece las arreles de un árbol,o un conjunto de piedras.Los colores de la casa también tienen relación con la naturaleza,colores verdes,azules,marrones..
Una de las diferencias entre la fachada del paseo de Gràcia i la Pedrera, es que la Pedrera destaca por sus formas geometricas y volumenes que ella conserva,ya que prácticamente partes rectas no tiene.
Despues visitaremos la Casa de les Punxes situada por la Diagonal.
Echa por el arquitecto modernist Josep Puig y Cadafalch.
Su nombre ‘’Casa de les Punxes’’ hace referencia a los ‘’conos’’ acabados en punta que tiene.
Despues de visitar la Casa de les Punxes seguiremos por la calle Aragó hasta llegar a la iglèsia gotica concepción.
A finales del siglo XIX la necesaria expansión de Barclona hacía imprencindibe deerribar aquel conjunto arquitectonico, sin final,las autoridades decidieron desmontar la iglesia y trasladarla piedra a piedra.
El nombre Manzana de la discordia utiliza la doble acepción de la palabra manzana para referirse a la fruta y a un conjunto de edificios.
Por otro lado, la expresión evoca el episodio de la mitologia griega de la boda de Peleo y Tetis, a la que habían sido convidados todos los dioses excepto Eris, la diosa de la Discordia. Ofendida, se presentó y dejó sobre la mesa de los regalos una manzana dorada en que
estaba escrita la palabra Kallisti («a la más bella»). La manzana fue reclamada por Hera, Afrodita y Atenea. Para evitar una discusión, Zeus ordenó que la disputa se zanjaría mediante un juicio emitido por Paris, príncipe de Troya. Las diosas lo intentaron sobornar y el joven príncipe entregó la manzana a Afrodita, que le había prometido la mujer más bella del mundo, Helena, mujer del rey de Esparta, hecho que provocó la Guerra de Troya.
Casa Ametller
Hercules matando a una Hidra
La Sagrada Familia, nuestra última parada en este día.
La primera piedra de su templo se colocó el 19 de marzo de
1883, pero las obras no empezaron hasta el 25 de agosto del 1883. En ese año el
arquitecto renunció y el proyecto fue ofrecido al joven Gaudí.
El 20 de julio de 1936, unos grupos anticlericales incendiaron
la cripta junto a los esbozos de Gaudí; sólo lograron rescatar trozos rotos de
la maqueta. A partir del 1940 se reconstruyeron y restauraron la maqueta a
escala 1:10.
Al frente de esta gigantesca tarea estuvieron los
arquitectos Francesc Quintana, Isidre Puig i Boada y Lluís Bonet i Garí,
mientras que de la obra escultórica se encargó Jaume Busquets.
Desde 1987 hasta 2012 las obras estuvieron bajo la dirección
de Jordi Monet y Armengol fecha en que fue sustituido por Jordi Faulí Oller.
Les rambles
Divendres 10 vam
quedar a les 8.00h el meu grup i jo a la casa de la Monica per poder agafar el
metro a la parada de Can Serra (línia 1).
Quan vam arribar
vam sortir en mig de la plaça Catalunya. després vam caminar fins el principi
de les rambles. Allí estaven el nostres companys esperant a tothom els que anàvem
arribant.
Comencem el crèdit!!
La paraula rambla és un terme d'origen àrab (rambla)
que expressa la idea bàsica d'areny o sorral. Segons la definició de diccionari
la paraula rambla te dos significats:
El primer seria
"llit de riu o de torrent cobert d'arena o de pedres procedents de les
avingudes".
I el segon era
"camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit
de riu o de torrent.
La relació que
tenen és que tenen es que la que les
rambles semblen un riu que baixa fins el port i la gent fa el paper de l'aigua
del riu.
La rambla te diferents trams que la divideixen
fins a colom:
Primer hi ha el
tram de Canaletes. Es diu així per que hi han les fonts de canaletes.
Seguidament hi estava el tram dels estudis, el nom be perquè era on es trobava
abans el antic estudi general. El tercer tram te el nom de Sant Josep, també
denominada la rambla de les flors. Seguidament té lloc el tros dels caputxins,
també se la denomina rambla del centra. I per últim rambla de Santa Monica.
La rambla es tant
llarga que arribà a mesurar 1,2km de llargada.
A la rambla també
hi han unes persones que es diuen figures humanes ya el que es dediquen es a
espantar a la gent que va passejant per la rambla.
Si tornem una mica enrere trobarem el tros de
rambla que té el nom de "rambla de canaletes". Allí estan les fonts
de canaletes que la dita diu, que si tu veus de la font tornaràs a visitar
Barcelona. També el Barca te la costum de que quan tenen una victòria, anar-la
a celebrar allí.
Preguntes 10-13:
MACBA: Al sortir
del MACBA hi havia com una església. El que em va cridar l’atenció va ser les
seves afores, era molt brut i feia molta pudor en canvi la part del museu
no.
CCCB:El que em va cridar l’atenció de la CCCB, va ser que estaba envoltada per l’antic edifici de la casa de la Caritat que tindrà més de 100 anys.
Justament davant de la CCCB hi había una universitat de Filosofía,geografía i història,on vam entrar per informar-nos de les universitats publiques i privades que hi ha a Barcelona.
Les universitats PUBLIQUES de Barcelona són:
Universitat de Barcelona
Universitat autonoma de Barcelona
Universitat Roure i Virigili
Universitat Pompeu fabra
Universitat Menendez Pelayo
Universitat politecnica de Catalunya
Les universitats PRIVADES de Catalunya:
Geneva Busniess School
Universitat de VIC
Universitat Abat Oliba
Business School
Esc. de Alta Dirección y Administración
Fundación
Escola Superior de Disseny
Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme
L’edifici de davanr de la universitat es diu Casa de la Caritat que va ser un centre de beneficiència actiu a Barcelona entre 1802 i 1956.
Les tres institucons del carrer del Carme nº47 són;
Biblioteca de Catalunya
Institut d’estudis Catalans
Real academia de medicina
L’esglèsia Betlem pertany a l’estil arquitectonic Barroc,va ser destruida en 1936,pero guarda el seu estil i la seva preciosa façana i l’ordre religiós d’aquesta esglèsia es servir als pobres (Bethlemitas)
Portaferrisa
Després vam anar
al Palau de Virreina, va ser construït al 1772 i es va acabar al 1777.
Una mica mes
abaix està el mercat de la Boqueria. Són
molts carrers coberts. En una paradeta hi ha una beguda molt coneguda que es
diu biberó, es un tipus de cerveza.
Al mig de les
rambles hi ha una obra de ceràmica
que rep el nom de Pla de l’Os.
A continuació
està el Liceu, es un teatre d’òpera. Es va inaugurar el 4 d'abril de 1847, tot
i que la seva història comença el 1837. Va ser, pel seu aforament, el teatre
d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys.
Es caracteritza
per un passat accidentat, del qual en repetides ocasions ha ressorgit. Des de
la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser, a més de la
primera sala d'òpera de Catalunya i Espanya, el punt de referència, de
confluència i d'expansió de la vida artística, social i política de Barcelona.
Va ser el termòmetre de les seves etapes d'esplendor, de desenvolupament, de
decadència i de les seves inquietuds. Després, a partir de la tercera dècada
del segle XX, el Liceu va anar perdent la seva directa relació amb els alts i
baixos de la vida social per assumir una hegemonia més determinadament
artística i musical.
Mes abaix està la
Plaça Reial, en ella els fanals van ser
dissenyats per Antoni Gaudí.
Després baixem fins a la plaça
reial (figura de Colom assenyalant a Amèrica). Abans d’arribar trobarem
l’edifici de les drassanes.
Les drassanes per
si no sabeu que es una instal·lació on es reparen i es construeixen vaixells.
Són dels finals del segle XVI, tenen un estil gòtic. Des del 1936 és la seu del
Museu Marítim de Barcelona.
Als peus de colom
si reflexioneu una mica no senyala a Amèrica. Es diu que inicialment es va dir
que el dit assenyalava a Amèrica, però aquesta afirmació va crear polèmica ja
que Amèrica està situada en sentit contrari a on assenyala el dit.
Van sorgir
llavors tres corrents d'opinió: la primera, afirma que la intenció del seu
autor era que Colom assenyalava cap a Amèrica, però que el públic no hauria
entès que el dit hagués assenyalat cap a la Rambla; la segona, afirma que
l'estàtua no assenyala a Amèrica, sinó el camí cap a Amèrica per mar, que és la
ruta que va fer Colom i la tercera opinió és que l'estàtua no assenyala la ruta
cap a Amèrica sinó cap a Gènova, la seva presumpta ciutat natal.
Al port de Barcelona te unes embarcacions molt
conegudes que son les tant conegudes “GOLONDRINES”
Aquí s'acaba la
nostra aventura per les Rambles de Barcelona!!!
Barri gotic
L'edifici es la Sede del Banc d'Espanya
Es diu barri gòtic
perquè és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric.
A un costat de la
plaça está una estàtua dedicada a Francesc Macià. Que va ser un president de la
Generalitat de Catalunya. A la estàtua n’hi ha una inscripció que diu:
“ Francesc Macià
i Llussià, president de la generalitat de Catalunya. Vilanova i la Geltrú 1859,
Barcelona 1933.
Retrat del
president Francesc Macià realitzat per Josep Clarà l’any 1932. Interpretació de
Josep maria Subirachs 1990
A la esquerra,
direcció al Hard Rock Cafè, hi ha una plaça que es diu Ramon Amadeu. Va ser un
escultor català, va viure al segle XVIII.
Passem a una
plaça que es diu Plaça del Pi, es diu així perquè passava el curs del la riera del pi.
Sortim pel carrer
de l’Ave Maria i trobem que hi han escrits en llatí que és un idioma important
per a nosaltres perquè el nostre idioma, el català, prové d’ell.
Seguint el
recorregut sortim a una plaça pentagonal mig foradada.
També ens fixem que els fanals són molt semblants als de les rambles.
Tornant al recorregut i ens trobem amb una catedral que va ser construïda al s.XIII, amb un estil arquitectònic Modernista.
Més enllà a la dreta trobem la Casa de les Canonges on hi ha una placa al mur que explica que és un museu d'història de la ciutat i que les columnes són les restes del temple Romà de Barcino.
Tornem al carrer Pietat, i a mà dreta veiem el Palau del Lloctinent que les diferents funcions que tenien eren per exemple de Sala de Consell de Justícia, presons, quartells, l'archiu de ciutat i de la corona d'Aragó; fins al 1994 era el Arxiu de la corona d'Aragó perquè s'havia traslladat.
Podem veure la
plaça del Rei (que també denominada per el nom de Palau Reial Major). Al fons
de la plaça la torre mirador del rei Martí, i a un costat hi ha la Residencia
dels comptes catalans. Des de els segles XIII fins als principis del segle XV,
l’edifici te una història que es remunta a Barcelona al segle XI, per això les
remodelacions van ser fetes al segle XIII.
El edifici
predomina el estil gòtic tot hi encara que la base hi han restes de visigots i
romans. El salo de tinell esta dintre de l’edifici, i es diu que el seu
interior es una de les sales mes emblemàtiques i belles del Palau.
En aquest edifici
es enfilat per les antigues muralles romanes de Barcelona. hi ha la capella
reial de santa Agatade el segle XVI, al interior guarda el valuós retaule del
contestable, de Jaume Huguet.
L’edifici que hi
ha davant es el palau de Lloctinent, es del segle XVI, que te un pati preciós
de estil renaixentista i que en aquesta època es la seu de la Corona d’Aragó. Després
tancant la Plaça del Rei veiem la casa antiga “Clariana-Padellà”, es la seu del
Museu d’Història de Barcelona que es pot entrar hi veure les seves restes arqueològiques
de la Barcelona romana.
Una vegueria és
el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del
comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en
territoris de l'Església o baronies.
A la plaça sant
Jaume hi ha l’Ajuntament de Barcelona i en front el Palau de la Generalitat de
Catalunya.
El Palau de la
Generalitat, la seva façana esta feta per Pere Blai entre els anys 1597 i 1619.
La plaça en aquella època era un estret carrer que feia que miressis l’edifici obligatòriament.
Això va ser el que va condicionar del que esta feta la façana, evitant els
relleus . Un cop urbanitzada es veia mes clar. Es l’obra més important de
l’arquitectura renaixentista d’influència italiana que hi ha a Barcelona.
Com unes de les últimes visites hi anirem al Fossar de les Moreres que ès una plaça que també forma part del Barri Gotic.
Algunes de les opinions del Barri Gotic en referència als veïns,pensen que amb tants carrers i tan semblants es un barri que sembla un laberint.
Hi ha un petit ‘’cartell’’ on posa Martirs del 1714,amb una ‘’explicació’’ que posa:
Al Fossar de les Moreres no s’hi entra cap traïdor fins pendent nostres banderes serà l’urna del l’honor.
*Els Martirs del 1714:Es va possar aquest nom per a les memories de les victimes del assetgat a Barcelona realitzat per l’expercit de Felipe V.
A continuació anirem per el carrer Montcada,nº23 Casa Torre Triofarada fins arribar al nº20 al Palau Dalmases
Aquesta entitat actualment es un establiment on es balla flamenc.
Pero quan vam anar nosaltres el establiment va estar tancat.
Ara anirem al nº15 Palau Berenguer Aguilar fins al Museu Picaso.
Es un museu monogràfic de pintura i escultura,quan vam anara el meu grup i jo, el museu estaba tancat així doncs solament tenim fotos de la part del museu per fora.
No gaire lluny hi ha uns quants museus:
Museu de tèxtil i d’indumentària
Museu del Mamut
I efectivament el museu de Picasso
Seguint el carrer Giralt,Mare de Deu del Pilar fons,fins Sant Pere més Alt arribareu al Palau de la Musica.
*Giralt:Era un sabater
Una vegada al Palau de la Musica hi podreu entrar,cosa que nosaltres no vam poder fer perquè també està tancat.
L’arquitecte d’aquest palau es Lluós Domènech i Montaner d’estil modernisme català.
El nom del nou edifici es Palau de la Musica catalana que és un auditori.
Dins del palau hi ha dues façanes, com no vam poder entrar solament tenim com a referència fotos d’internet així que les diferències de les façanes no es contemplen bé, ja que seràn diferents perquè cada una tindrà unes representacions diferents.
Muntanya de Montjüic
Hoy iremos a la montaña de montjuïc.
Hemos quedado en casa de mi compañera Mónica con mis otros
compañeros para irnos a la parada de metro de Can Serra de la línea 1, hasta la
parada de Plaza España.
Cuando llegamos estaban nuestros otros compañeros esperándonos
delante de la Feria de Barcelona.
Desde allí comenzamos el crédito!!!
Primero que todo tenemos que saber algunas cosas sobre la
montaña.
Esta montaña tiene 173 m de altura, que está situada entre
el mar i la ciudad y tiene una gran importancia histórica, monumental y
cultural. A estado una montaña con constante cambio desde el comenzamiento del
siglo pasado y ahora en la actualidad, se puede considerar como sinónimo de
recreo, deporte y cultura.
En su vertiente marítimo está el cementerio más antiguo de
la ciudad, donde originariamente estaba el antiguo cementerio medieval judío.
se supone que en Montjuïc se asentaba un pueblo íbero, aún no se ha encontrado ningún
resto, y un tiempo después, los romanos (del siglo III aC. al siglo II aC.) construían
allí una fortaleza que desapareció durante el periodo d’Agusto.
Desde la época romana, la montaña de Montjuïc se explotaba
como cantera y sus materiales, como por ejemplo el gres, se consideraban
idóneos para la construcción. Esta explotación se intensificó durante el siglo
XIX y hacia mediados del siglo XX se dio ya como finalizada.
Respecto al origen del nombre de la montaña, los tres
supuestos más probables son: "Monte de judíos" y
"Montjoios" y "Mundos Lovis" (Monte de Júpiter).
En la montaña de Montjuïc hay tres jardines con tres nombres de poetas catalanes y valencianos, que son: los jardines Mosen Cinto Verdeguer , los jardines de Joan Brossa y los jardines de Joan Maragall. Dentro de los jardines de Joan Maragall hay un palacio que tiene el nombre de El palacete Albeniz .
Un poco más abajo se encuentra el Teatro Griego,se llama así porque los arquitectos se inspiraron en uno de verdad. Actualmente sigue funcionando. Al lado hay unos jardines llamados Rosaleda de Amargós.
Saliendo del Teatro Griego, nos dirigiremos por la Avenida del Estadio hacia los jardines de Mosén Cinto, dejando atrás la Fundación Miró; quién fue pintor, escultor, grabador i ceramista español, considerado uno de los máximos representantes del surrealismo. El arquitecto de esta fundación fue Josep Lluís Sert y fue construido en el año 1975.
Nuestro punto de partida era Plaza España y a partir de aquí iremos subiendo para la montaña para ''meternos'' en este espacio lúdico- deportivo.
Después de salir de la estación nos encontraremos con la Plaza España que fue construida en 1929 que fue una vía de comunicación entre Barcelona i las poblaciones del Baix Llobregat.
Ahora seguiremos por la avenida MªCristina por la cual en los dos lados de la avenida se encuentran edificios principales de la exposición:Palacio del vestido, Palacio de Comuniación y transportes, Palacio de Metalurgia,Electrónica y Fuerza Matriz y el Palacio de Proyecciones.
En la montaña de Montjuïc hay tres jardines con tres nombres de poetas catalanes y valencianos, que son: los jardines Mosen Cinto Verdeguer , los jardines de Joan Brossa y los jardines de Joan Maragall. Dentro de los jardines de Joan Maragall hay un palacio que tiene el nombre de El palacete Albeniz .
Des de el Palacio Nacional giramos en dirección al Museo Etológico i llegamos a una pequeña fuente, muy conocida por los catalanes, llamada Font del gat, que tiene una canción llamada La Marieta de l’ull viu.
La letra es:
Baixant de la font del Gat una noia, una noia,
baixant de la font del Gat una noia i un soldat.
Digueu-li com se diu, Marieta, Marieta,
Digueu-li com se diu, Marieta de l'Ull Viu.
Saliendo del Teatro Griego, nos dirigiremos por la Avenida del Estadio hacia los jardines de Mosén Cinto, dejando atrás la Fundación Miró; quién fue pintor, escultor, grabador i ceramista español, considerado uno de los máximos representantes del surrealismo. El arquitecto de esta fundación fue Josep Lluís Sert y fue construido en el año 1975.
Ahora nos dirigimos a los jardines, en los que vemos cuatro ejemplares de Ginkgo Biloba, que se le considera un fósil viviente porque es considerado el árbol más antiguo del mundo.
En estos jardines, entre otros tipos, se distinguen:
tulipanes, jacintos, narciso, nenúfares, nelumbios y lirios de agua.
La superficie de este parque es de 4’3 hectáreas.
En estos jardines, entre otros tipos, se distinguen:
tulipanes, jacintos, narciso, nenúfares, nelumbios y lirios de agua.
La superficie de este parque es de 4’3 hectáreas.
También, al lado del lago, hay una estatua de una niña sujetando unos lirios; y en la estatua se puede llegar a leer un poema.
Este poema dice:
BONICA ÉS LA ROSA
MÉS HO ÉS EL RAM
MÉS HO ÉS EL LLIRI
QUE FLOREIX TOT L’ANY
Verdaguer.
Palacio Nacional,gran fuente:
Palacio Nacional,gran fuente:
En la montaña de montjuïc , entre la plaza España y el
Palacio Nacional, hay muchas representaciones de personajes de la mitología
grecorromana.
Panorámica de lo que se puede observar des de el MNAC
Panorámica de lo que se puede observar des de el MNAC
Venus, Afrodita
Artèmis o Diana.
Hermes, Mercuri.
Atenea o Minerva.
Ares o Mart.
Heracles o Hércules.
Zeus o Júpiter.
Faune.
Después de ver las figuras grecorromanas vamos bajando y nos
encontraremos las fuentes, a la derecha hay un nuevo edificio recuperado.El Caixa
Fórum.
Ocupa el edificio de la antigua fábrica Casaramona, de
estilo modernista, proyectada por Josep Puig i Cadafalch, convenientemente
rehabilitada. Era una fábrica de confección de toallas y mantas.
En el Caixa Fórum tienen actividades para todas las edades.
Después volvemos a subir las escaleras mecánicas hasta
llegar otra vez donde las figuras. El Palacio que se puede observar el Museo
Nacional de Arte de Catalunya (MNAC).
Las actividades que se hacen son:
Pasando el parque de Montjüic llegaremos al Estadio Olímpico de Montjüic.
Se inaguró el 20 de mayo de1929 por el arquitecto Pere Domenech i Roura.
Se reinaguró de 1985-1989.
Unos de los primeros deportes practicados en el estadio fue el fútbol,siendo equipo local del RCDE. También a tenido acontecimientos importantes como:
-Juegos Olímpicos
-Juegos Mediterranios
-Atletismo
-Sede de la final de copa de España
-Sede de la supercopa de España
Al lado del Estadio Olímpico, tenemos al Palacio Sant Jordi que ha tenido acontecimientos impoortantes como:
-JJOO
-Atletismo
-Baloncesto
-Balonmano
-Futsol
-Natación
-Tenis
Y actualmente acoge todo tipo de acontecimientos deportivos, conventos y espectáculos.
A lo lejos se apreciaba la Torre Calatrava, es una torre de
telecomunicación.
Después de haber contestado las preguntas y haber acabado el
recorrido nos encontramos con los demás en el Estadio Olímpico. Esta era la última
excursión solo nos queda el trabajo en clase y la presentación.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)